Biblioteca infantil Fundació ONCE, anar a l'iniciContes que encomanen il·lusió

Amador, Actor

Página anterior

© del text Amador Actor: Eva Latonda 2010 © de les il•lustracions: Maru García, 2010

Sobre la paràlisi cerebral

La paràlisi cerebral és com una ferida al cervell que afecta molts nadons de tot el món.

Tot i que no fa mal, fa que moure's o mantenir-se dret esdevingui una tasca complicada. Alguns utilitzen crosses; altres, cadires de rodes. A ells, que són com tu, els costa controlar els muscles, per la qual cosa de vegades també poden parlar amb dificultat.

De forma diferent a tu, són capaços d'aprendre un munt de coses que els fan molt feliços. Si coneixes algú amb paràlisi cerebral, no dubtis a fer-te'n amic.

Descobriràs un company que et sap apreciar com ningú.

Aquest matí m'he llevat amb un mal de cap tan gran com la pilota del meu cosí Nacho.

No és una pilota normal.

No sé quan mesura exactament, però, de debò que és enorme. O això crec...

El cert és que a mi tot em sembla gegantí.

Quan vaig néixer als meus pares els van dir que em costaria caminar i parlar, de manera que m'he de passar molta estona assegut.

Però m'és igual perquè, a aquesta alçada, tot és més gran i més bonic.

Us preguntareu per què em fa mal el cap. És que ahir vaig estar fins a molt tard repassant el paper. AH! Perdoneu, encara no us he dit que m'estic preparant per ser actor i que avui s'estrena la meva primera funció.

La mare em diu que busqui una altra feina més estable (crec que li agradaria que em dediqués a una altra cosa), però no crec que pugui. Duc l'escenari a la sang i tinc pensat no parar fins a recorre'm tots els teatres del món!

A la funció de l'escola, la que avui estrenem, m'han donat el paper protagonista.

Seré el Petit Príncep! Coneixeu la història que va escriure Antoine de Saint- Exupéry? És genial. M'identifico completament amb el personatge. Sí, definitivament, crec que m'hi assemblo, i això em facilita la interpretació, és clar.

Ja ho tenim tot preparat: la perruca, el vestuari, el text, però els nervis m'estan traint.

Es tracta de la meva primera actuació, i estic tremolós, intranquil i, al mateix temps, feliç i content, així que deu ser normal que em faci mal el cap. El papa no para de dir-m'ho.

Es tracta de la meva primera actuació, i estic tremolós, intranquil i, al mateix temps, feliç i content, així que deu ser normal que em faci mal el cap. El papa no para de dir-m'ho.

Suposo que el Petit Príncep també devia tenir mals de cap. Amb els baobabs que creixien al seu planeta, la neteja dels volcans, les necessitats de la seva rosa delicada… Per aquest motiu, se'n va haver d'anar a recórrer l'univers…

Jo, com el Petit Príncep, tinc unes ganes enormes de viatjar i conèixer altres llocs.

Tot i que tot el que vull ho tinc aquí, amb la mare i el pare i, per suposat, amb el meu cosí Nacho, que, a banda d'una pilota gran, té un cos molt considerable.

En Nacho sempre és amb mi. Quan riu, sembla que troni, pero fluixet.

Hem acordat que m'acompanyi quan estigui de gira. Si gairebé sempre sap el que penso sense dir cap paraula!

Com la guineu d'El Petit Príncep, em mira amb els ulls del corcor , que és l'únic amb què es poden veure les coses de debò.

Per aquest motiu, quan necessito ànims, en Nacho ho sap i, xiuxiuejant, em diu molt a poc a poc a cau d'orella:

Amador, ets el millor actor.

I, en aquest moment, sembla que puc sentir el públic assegut als seus seients, murmurant i escurant-se la gola. Estan esperant que comenci la funció.

Quan s'apaguin els llums i s'obri el teló, per a mi tot haurà començat.

Fi

Página siguiente