Contes que encomanen il·lusió
Ramon Paleontòleg de professió
© del texto Ramón, Paleontòleg: Eva Latonda 2018 © de las ilustraciones: Maru García, 2018
Sobre el TEA
El Trastorn de l'Espectre Autista (TEA) està relacionat amb la manera com es desenvolupa i funciona el nostre cervell.
És com “invisible” perquè cada persona té el seu propi aspecte físic.
Alguns parlen molt, altres poc. N'hi ha que es comuniquen amb imatges. De vegades poden fer moviments repetitius amb les mans o insistir a fer les coses de la mateixa manera.
En alguns casos, les persones amb TEA tenen capacitats extraordinàries per a alguna activitat com el càlcul, el dibuix o la música, però no sempre passa.
Tenen en comú la manera de relacionar-se amb els altres, que és diferent de l'habitual. Atès que de vegades no s'adonen de les reaccions de les altres persones, pot semblar que no els importa, però no és així. Simplement necessiten que els expliquem amb paraules com ens sentim.
La seva comunicació també és diferent. Expliquen les mateixes coses una vegada i una altra, cosa que pot fer que els altres “desconnectin”. És com quan poses la ràdio i no la sents bé i decideixes apagar-la…
Apagar la veu del protagonista d'aquest conte et faria perdre l'oportunitat de conèixer algú molt especial.
Amb en Ramon descobriràs el talent i les capacitats de les persones amb autisme.
Xxxt! Silenci. No feu soroll. Els sons forts em posen una mica nerviós. A més, estic a punt de descobrir el dinosaure més gran del planeta, i necessito concentració… No m'agrada distreure'm de les meves coses…
Tatxant! Aquí el teniu. El dinosaure més gran del món. Ja, ja sé que només és un dibuix, però és que jo m'expresso millor a través d'imatges i fotos..
Em presento. Sóc en Ramon i seré paleontòleg de professió. Així de segur n'estic, i això que només tinc 9 anys...
Sobre els dinosaures us diré que els conec tots. Sé quan vivien, quant mesuraven i, fins i tot, què menjaven… L'estrany Deinocheirus, el vistós Terizinosaure, el temible Utahraptor i el meu preferit, el descomunal Turiasaure, un dinosaure que va viure a la Península Ibèrica fa centenars de milers d'anys i és el més gran de tot Europa.
A aquest li posaré el nom de Mamisaurius en honor a la meva mare, que m'abraça com ningú. Tot i que la Bea, la meva germana, també estreny molt. Jo m'hi resisteixo bastant. No m'agrada que m'abracin fort o que ho facin sense avisar-me. Però en el fons ho necessito.
A la mama i a la Bea els deixo que ho facin perquè sé que es posen molt contentes quan els faig un petó, però els altres us haureu d'aguantar únicament amb els meus dibuixos.
La mama és molt observadora. Quan tenia un any i mig, va ser la primera a adonar-se que en mi hi havia senyals de tenir TEA, que són unes sigles que signifiquen Trastorn de l'Espectre Autista.
Això d' “espectre” sona a Harry Potter, oi que sí? I és que els TEA tenim molta màgia. Fins i tot alguns tenen capacitats extraordinàries. Pel que sembla, l'autisme afecta 1 de cada 100 nens, però a la meva família resulta que en som dos, perquè el meu tiet (el germà de la meva mare) també en té, per això ella va poder adonar-se'n tan aviat.
“La detecció precoç és molt important” Va asseverar el metge. I de seguida van començar amb les avaluacions i l'estimulació.
A més de no jugar amb ella a “fet i amagar”, em costava respondre al meu nom o assenyalar amb el dit. El que sí que m'agradava era dibuixar. Al principi l'únic que feia eren números.
A mi em semblaven molt divertits i el papa i la mama deien que eren números d'allò més curiosos A vosaltres, què us semblen?
Quan es va confirmar el diagnòstic, van passar moltes coses. Preocupació, incertesa… i finalment la seguretat. El papa va trobar ajuda de professionals que els van ensenyar a educar-me. Ara veig el papa i la mama junts jugant amb mi i és que me'ls menjaria a petons, i a la meva manera ho faig.
Com que m'agraden els números i els dinosaures (m'hi diverteixo i aprenc moltes coses), estic pensant de crear un sistema de mesurament de sondatges per a les excavacions paleontològiques. La tecnologia és molt important per a la ciència i penso contribuir-hi amb els meus avenços científics.
Aviat, a més de tenir-los als meus dibuixos, els descobriré de veritat… excavant-los jo mateix…
Quina emoció!… Richard Owen, Othinel Charles Marsh, Henry Fairfield Osborn i és clar, Ramon, Paleontòleg de professió…
Fin
