Contes que encomanen il·lusió
Rosalia, L´Espia
© del text Rosalia Espia: Eva Latonda © de les il•lustracions: Maru García, 2012
Sobre la sordesa
Alguns nens neixen amb una dificultat per sentir, és a dir, que no poden utilitzar el sentit de l'oïda com ho fan altres nens. N'hi ha que han nascut així. A d'altres els apareix quan són grans per altres causes.
En alguns casos fan servir audiòfons o implants coclears per tal de sentir. I per comunicar-se, alguns utilitzen la llengua de signes i d'altres, el llenguatge oral.
Aquesta es la història de la Rosalia, una nena sorda molt creativa, que resol tot tipus d'enigmes com si d'una veritable espia es tractés.
Coneix-la i aprendràs a ser tan resolutiu com ella...
Res, avui no estic inspirada, no he aconseguit despistar la Senyoreta Mili Tancalaboca… Sempre trobo un truc per sortir-me amb la meva, però avui…
Aquest cas s'està posant difícil, però que molt difícil.
Des que els meus companys i jo vam decidir actuar, el meu olfacte d'espia infal•lible em va fer intuir que aquesta investigació seria complicada.
Portàvem temps parant atenció a les cares de preocupació dels professors. Quan de sobte, tot va fer un gir inesperat.
Gràcies al fet que sé llegir els llavis, vaig aconseguir desxifrar, durant el pati de les 12:00 h, una conversa inquietant entre el professor de música, Faustí Golondrí, i la de ciències, Llum Degàs.
Que per què sé llegir els llavis? Fàcil. Sóc sorda de naixement i he après a llegir-los per poder entendre millor a la gent.
Llegir els llavis és guai, tot i que és una mica complicat. És com escoltar amb els ulls. Cal observar atentament els moviments dels llavis quan les persones parlen. I en això jo sóc una as.
A més, puc sentir frases i sons gràcies al meu audiòfon, que es aquest petit aparell que porto a l'oïda.
Aquesta combinació estratègica de tècniques, juntament amb la meva intuïció, em converteixen en tota una espia.
Sí, ja sé que em repeteixo molt, però què hi farem, m'encanten els llibres d'espionatge.
Tornant a la conversa, que és el que ara ens interessa,... llegint els llavis dels profes, vaig esbrinar que vendrien la nostra petita escola a un industrial agropecuari per convertir-la en una granja de pollastres d'engreixament artificial…
Em vaig informar bé de què significava allò i ... Quin horror !!! En comptes d'"engreixar" les nostres "ments" amb les assignatures, "engreixarien" els "cossos" d'aquelles pobres criatures...
Quan vaig comunicar als companys el terrible descobriment ningú no s'ho podia creure.
Tots pensàvem que si els nostres pares i professors no feien res per evitar-ho, hauríem de ser nosaltres els qui reaccionéssim. Va ser així com vam crear “L'Ordre dels Col•leguix”.
I aquí estic, liderant aquesta rebel•lió secreta per defensar la cultura i el saber…
En la nostra estratègia també fem servir la llengua de signes que he ensenyat als col•legues. La llengua de signes ens ha estat molt útil per a les comunicacions secretes.
Així, gràcies a tots els meus coneixements, hem creat un sistema d'espionatge que ens permet fer molts moviments sense que ningú no ens descobreixi.
Hem descobert que la Senyoreta Mili Tancalaboca porta dos anys fent-se amb el control de l'escola a esquena de tots. A ella no li agraden els nens.
No té imaginació i vol que el món sigui trist i avorrit. Per això vol tancar l'escola.
Però, ha! No ho aconseguirà, no... No sap amb qui se les heu. Sóc Rosalia l'espia. En la meva última missió, he esbrinat on guarda els papers que la delaten com a traïdora. Els donaré als pares i professors. Ells sabran què fer per parar-li els peus.
Quan el cas es resolgui del tot, em dedicaré a perfeccionar el meu mètode d'espionatge per solucionar totes les injustícies que em trobi en el futur.
T'apuntes a seguir-me en aquesta aventura genial?
Fi
