Contes que encomanen il·lusió
Nacho Pista a "Aquest partit el guanyarem"
© Un trabajo de CON CAUSA con: Maru García Ochoa y Eva Latonda © Texto e Ilustraciones: Maru García Ochoa
Introducció
Pensa, quan vas començar a fer esport? De segur que la resposta és "fa molt de temps". Ja a la llar d’infants feies psicomotricitat i, després, en arribar a l'escola, les classes de gimnàstica i les famoses extraescolars esportives: que si natació, tennis, futbol, bàsquet, patinatge, rugbi, pàdel... Uf, n’hi ha tantes que de vegades no saps quina triar. Però passa el temps i n’hi ha alguna que t'agrada més i per a la qual tens més facilitat, així que t’hi apuntes i practiques aquest esport que t’encanta, així de fàcil.
Amb una discapacitat hauria de passar el mateix. De vegades, hi ha dificultats per accedir a les classes, manca de professorat amb coneixements específics i, sobretot, cal posar més atenció sobre aquesta necessitat i seguir buscant un món accessible per a tothom. Per això, et volem explicar què se n’ha fet del Nacho, el protagonista de
“Nacho Pista, tennista”. Ara ha crescut, és un noi de 16 anys capaç i voluntariós que s’ha lliurat al tennis, això sí, sense deixar els estudis. Té espina bífida. Si ja el coneixes, ja saps què és, però t’ho tornem a explicar: l'espina bífida és una lesió que afecta la columna vertebral i que pot suposar, per a qui la té, discapacitats físiques i, en alguns casos, també intel·lectuals, que van de lleus a greus.
El Nacho camina amb crosses i juga a tennis amb cadira de rodes. Fer esport des de ben petit li ha inculcat valors com l'esforç, la superació, la perseverança i l'esportivitat. A més, la seva discapacitat ha estat tota una carrera d'obstacles que ha hagut de vèncer i que li ha donat una fortalesa física i mental extraordinàries. Aquesta combinació l'ha fet exemplar per a familiars i amics.
Guanyar una medalla paralímpica és el seu pròxim objectiu; mentrestant, segueix entrenant dur, estudiant i, entre altres coses, s'ha tret el títol de monitor per fer classes a nens. Quina aventura!
En aquesta història també hi surt la
Regina, una altra de les nostres protagonistes que coneixereu gràcies al conte
“Regina, l'as de la cuina”. Ella també s'ha fet gran, té sordceguesa i un canal a YouTube. Cuina i viatja pel món fent receptes. A més, és la inspiració de la
Gela, la germana petita del Nacho, una nena molt curiosa a qui li encanta la cuina saludable i que sempre està ideant nous i originals menjars per al Nacho. I és que la Gela sap com d'important és una bona nutrició per a un esportista.
Els protagonistes dels "Contes que encomanen il·lusió" són nens i nenes amb discapacitat que et volen conèixer i compartir amb tu les seves aventures. Els acompanyes?
Avui
m'he despertat més cansat
del compte. Sé que ahir a la pista
vam entrenar dur
i el més segur és que sigui això, però, de vegades, quan estic així em venen ganes de no llevar-me.
El que passa és que avui és un dia decisiu perquè estreno una cadira nova per jugar. He crescut força últimament, una estirada, diuen, i ja me n'havien de fer una a mida.
És espectacular, la veritat; m'han dit que
els girs que s'hi poden fer milloraran el meu ritme de joc.
Podré
agilitzar la velocitat de reacció
i això, sumat al fet que m'estic posant molt fort, farà que
pugi al rànquing nacional, n'estic segur.
La meva germana petita diu que això de posar-me fort es deu al menjar especial que em fa, com la seva paella "Top-win", els canelons "Deuce" o el bistec al "Revés tallat" amb patates "Advantage", que són uns plats que s'ha inventat pensant en mi.
A la Gela li encanta cuinar i fer receptes que veu a internet. Em fa molta gràcia perquè jo, d'això de cuinar, no en tinc ni gota de traça.
Un dia em va ensenyar el compte d'una noia a qui segueix a les xarxes i que és al·lucinant, es diu Regina.
- Mira, Nacho. La Regina té una discapacitat, com tu, però diferent; és sordcega. I, saps què? És cuinera i, al seu canal, a més de receptes, hi ha vídeos dels seus viatges pel món en què tasta tota mena de plats. Quan tu hagis d'anar a les competicions de tennis d'altres països, jo vindré amb tu. Em pagaré el viatge —aclareix—, però he de venir. Tu necessitaràs els meus plats especials per guanyar i jo coneixeré nous ingredients i sabors.
Si ho penso, no és mala idea perquè el meu pare es posa molt nerviós sempre que jugo un partit, i la mare, jo sé que fa cara que tot va bé i no passa res, però quan em veu lluitant a la pista de vegades es preocupa, així que... sí, la Gela és la millor opció.
És tan divertida i simpàtica. Quan perdo algun punt i la veig somriure ovacionant-me des de les grades, sento com una empenta que m'anima a seguir endavant.
- Nacho, vinga, que hem d'anar a buscar la cadira nova i després tens el primer dia de les pràctiques de monitor.
És el pare que em parla des de la sala d'estar. Me n'havia oblidat, avui començo les pràctiques de monitor de tennis amb cadira. He fet un curs per poder fer classes. Tinc moltes ganes de saber que puc ensenyar a altres persones a gaudir de l'esport tant com jo. Tot i que he d'aclarir que no deixaré de banda el meu somni paralímpic, seguiré entrenant-me i competint fins que guanyi una medalla, és una promesa que m'he fet a mi mateix.
El tennis és la meva vida, la meva passió i la meva causa. Quan era més petit, gràcies als meus pares, vaig poder començar el meu camí tennístic, però no va ser fàcil. A la meva ciutat no em van admetre a les classes de tennis de l'ajuntament perquè els professors no sabien que només m'havien d'ensenyar el mateix que als altres i conèixer les regles de joc per a tennis en cadira, res més.
A veure, perquè ens entenguem, al tennis en cadira de rodes es juga a les mateixes pistes i amb les mateixes raquetes i pilotes que tots.
El que s'ha d'aconseguir és que l'accés a les pistes, els vestidors, els banys o qualsevol espai i servei del centre esportiu sigui possible per a algú amb discapacitat.
Això s'anomena accessibilitat i és imprescindible que es tingui en compte a tot arreu, i s'ha de pensar, a més dels graons, l'altura dels interruptors o els
banys amb adaptacions, en moltes més coses, com ara la
tecnologia, l'oci, els estudis... La part positiva és que cada vegada hi ha més consciència social, i això és genial, perquè és el que pot garantir que tots tinguem les mateixes oportunitats.
Que "tots puguem accedir a tot" és un partit en el qual tots guanyem.
Ah! Una cosa diferent que tenim al tennis en cadira de rodes és que, durant els punts, la pilota pot fer dos bots abans de tornar-la, i això vol dir que jo puc jugar amb algú sense cadira, entrenar-nos, divertir-nos i fins i tot participar en algun torneig.
Si a la meva escola o al meu municipi ho haguessin sabut, la mare, el pare i jo ens hauríem estalviat moltes hores a la carretera, molts litres de gasolina i un munt de temps d'estudi al cotxe per aprofitar el temps.
L'esport m'ha donat tant, que jo vull ajudar que qualsevol nen o nena amb discapacitat pugui començar a jugar com més aviat millor.
Les meves pràctiques d'avui comencen a la meva escola, on vaig estudiar, però on no vaig poder jugar a tennis. Ara les coses han canviat molt. A primer de secundària hi ha una noia que es diu com la meva germana, Àngela, i que va amb cadira.
Va a classes extraescolars de tennis amb els seus companys i tenen una crac de monitora que els fa classe i que ha sabut integrar molt bé els seus alumnes, ja que ha aconseguit que tots participin, aprenguin i gaudeixin junts del tennis.
M'ho passaré genial aprenent a impartir classes de tennis amb ells, n'estic segur.
- Nacho, rei, el teu pare és un sac de nervis.
Vaja... >Ha, ha, ha! I jo també, ara que me n'adono.
La mare ha tret el cap a la meva habitació, rient,
per recordar-me que me n'he d'anar, i en alçar-me... vaja!, he notat que
ja no estic cansat.
-
Vinga, Nacho
—m'he dit a mi mateix com si estigués en un partit—.
Avui és un gran dia, el jugarem, el guanyarem.
Fi
