Biblioteca infantil Fundació ONCE, anar a l'iniciContes que encomanen il·lusió

Silvina, Ballarina

Página anterior

© del text Silvina Ballarina: Eva Latonda 2011 © de les il•lustracions: Maru García, 2011

Sobre la síndrome de down

El teu cos està format per milions de cèl•lules.

Cadascuna conté un gen, que és com un gran llibre d'instruccions.

I tots aquests gens estan formats per cromosomes, que són com les lletres del llibre.

De vegades pot passar que els cromosomes s'emboliquin en el parell 21 i en vingui algun més del compte.

És el que s'anomena Síndrome de Down. Els nens que tenen aquesta síndrome tenen un aspecte molt característic, tot i que alhora, són molt diferents els uns dels altres; n'hi ha de més alts, de més baixos, de més prims, de més grassonets....

Tenen els ulls una mica ametllats i la cara com un preciós estel rodó.

Tot i que aprenen una mica més a poc a poc, ells, igual que tots nosaltres, riuen, ploren, creixen i somien, igual que tu.

Aquesta és la història molt, molt especial, d'una nena amb Síndrome de Down anomenada Silvina.

Hola, em dic Silvina. Ja sé que Silvina és un nom poc comú, però és que tothom no deixa de dir-me que també sóc una nena fora del comú.

A més, Silvina rima amb ballarina i això no és casualitat perquè ballar és una de les coses que més m'agrada fer, tot i que no és l'únic que se'm dóna bé...

Des que estava a la panxa de la mama, dansava i dansava sense parar com si fos una sireneta enmig del mar…

Pliés, relevés, entrechats, saltets en arabesque, i assambles i, sobretot, piqués… molts piqués, que són els meus girs preferits.

I això que són uns girs molt difícils, però tan macos i esvelts que quan en faig semblo una papallona.

La meva pobre mare acceptava amb resignació els bots, els saltirons, els salts i les empentes...

Si és que ja se sap que l' AMOR D'UNA MARE pot amb tot.

Júlia és el nom de la meva i sempre m'ha semblat preciós perquè fa pensar en l'estiu i les vacances.

Precisament, la primera vegada que la mare em va veure érem de vacances, als voltants del quart mes d'embaràs.

Em van fer una fotomicrografia (una foto molt, molt, molt petitona), i van descobrir que jo venia amb un cromosoma de més.

“Té trisomia del parell 21” van dir els metges amb certa seriositat.

El papa i la mama al principi es van amoïnar,

però de seguida es van informar bé de què significava i van preparar tot per a rebre'm com em mereixia.

I ho van fer realment bé perquè la meva arribada va ser tan sonada, que encara segueix a casa el xivarri Flors, riures, abraçades i regals… Avis, àvies, oncles, ties, cosins i cosines... Amics, mascotes, veïns, i veïnes.… Tots esperant-me!

Des d'aleshores tinc tant d'amor i afecte al voltant que a vegades sembla que no m'hagi de cabre a dins, i per a que no em caigui per tot arreu, en reparteixo a cada

coreografia.

Amb l'ajuda del meu profe, vaig millorant els passos cada dia.

Ara estem treballant la flexibilitat, els estiraments i

la relaxació.

Diu que els meus músculs estan sempre relaxats, i que per arribar a dominar la dansa:

“És imprescindible millorar i enfortir la teva complexió, Silvina”

I quina murga, perquè les taules d'exercicis són tan costoses...

Però no m'importa l'esforç si puc arribar a ser com les meves grans heroïnes… Isadora Duncan, Anna Pavlova, Margot Fonteyn, Maya Plisetskaya...

Ah! I els seus personatges de contes i fades:

Gissele, Coppelia, Odette, Julieta…

Tot i que us he de confessar una cosa... aquest no és el meu autèntic somni.

Voleu que us expliqui el meu autèntic somni?

Doncs, mireu... Resulta que a classe també hi ve la Pati, una nena com jo però amb alguns anys més. És molt tímida i encara que balla extraordinàriament bé, li fa molta vergonya.

Amb la meva ajuda i el seu esforç, ha descobert que li agrada la dansa tant com a mi. Ara treballem per tal que els passos que m'invento es puguin arribar a veure dalt d'un escenari. I qui millor que ella, la meva millor amiga per fer-ho?

I aquest sí que és el meu somni, que un dia puguem ballar juntes.

un preciós pas a dos...

M' imagino, a més, poder fer això amb totes les persones que s'estimen la dansa tant com jo…

Seré la seva professora de ball i els ensenyaré a gaudir d'un aplaudiment com cal.

Fi

Página siguiente