Coral educadora emocional
De 2 a 8 anys
Sobre la salut mental
Saps què són l'alegria, la tristesal'enuig o la por? Són emocions. Totes les persones en tenim. A algunes persones, els costa canviar
Per això és magnífic que aprenguis a reconèixer i entendre les teves emocions, perquè, així, quan siguis gran, et coneixeràs millor i, quan arribisa l'adolescència, si sorgeix algun problema de salut mental, estaràs més en forma per afrontar-lo i, fins i tot, evitar-lo.
És molt important que tinguem cura de la salut mental: menjar bé, dormir el temps suficient i a l'hora que toca, fer servir una mica menys el mòbil i conèixer com són i per a què serveixen les pròpies emocions.
L'entorn pot influir en l'aparició de símptomes sospitosos: la inestabilitat familiar, molts canvis de casa, que ens deixi una persona estimada...
La Coral, la protagonista del nostre conte, s'ha entrenat des de petita per conèixer les seves emocions; quan està trista li tremolen les galtes, quan s'enfada té cremor a l'estómac i quan està alegre té pessigolles als braços. Per això pot ajudar tant en el seu equip de teràpia. La seva història sí que és plena d'emocions ja ho veuràs...
Això és una gran bola vermella que bota i bota sobre una superfície relliscosa...
No, no és una endevinalla. Voleu saber què és? És un somni que jo tenia quan era més petita. El somiava moltes vegades i, l'endemà d'haver-lo somiat, em sentia trista. Quin rotllo!
Ara que ja soc una mica més gran, he sabut que és supernormal que els somnis es repeteixin i que això d'estar trista no és tan dolent com sembla. Com en aquella pel·li que es titula “Del revés”.
Em dic Coral. Me'l va posar la meva mare perquè és bussejadora i li encanta el fons del mar. Diu que els esculls estan plens de colors i, com que quan jo vaig néixer vaig donar més color a la seva vida, va decidir anomenar-me així.
Els coralls no són ni plantes ni roques; són animals. Oi que flipeu? S'ajunten en colònies formades per milers d'iguals.
Alguns són durs i altres tous.
Jo em sento com un corall perquè tinc una mica de les dues coses.
Si "estic dura", em sento forta i soc capaç d'aconseguir qualsevol cosa que em proposi.
Però quan "estic tova", soc més sensible, em costa decidir-me i veig tots els problemes com a gegants.
Jo soc així.
La meva família creia que aquests canvis es devien al rotllo aquest de l'adolescència, però ha resultat ser que no. Tinc un trastorn bipolar.
Que noooo, que no visc als dos pols,
ha, ha, ha, ha!
El que em passa és que de vegades estic molt i molt contenta, i d'altres estic molt trista.
Soc molt creativa. M'agrada escriure i actuar.
Les persones amb qui parlo a les meves reunions de teràpia em diuen que segueixi aquest camí perquè l'art em pot ajudar a jugar amb les meves emocions i a no tenir-los por.
El teatre m'ha servit d'entreteniment. Utilizar el meu cos per interpretar personatges m'ajuda a reconèixer ràpidament les emocions que em poden afectar.
. D'aquesta manera, m'hi avanço abans que se'm disparin.
¡PUM!
Vaig debutar (sí, es diu així, com si fos una actriu professional), amb una crisi d'ansietat, que és alguna cosa així com que t'ofegues, però no.
D'uns mesos ençà, vaig a un grup per parlar de totes aquestes coses.
Soc la més jove. Tinc 16 anys i el que ve darrere meu es diu Poli i en té 21.
En Poli estava enganxat al mòbil, tant, que no podia ni dormir, ni descansar, ni concentrar-se, fins i tot va deixar de menjar, així fins que es va posar molt malaltó.
La terapeuta m'ha dit que influeixo positivament en ell i això m'ha fet pensar:
a ell li encanta fer grafits, així que l'animo a expressar-se amb els seus dissenys, i ara està tan content...
Treballar amb la creativitat i la imaginació ha fet una mica més feliç a en Poli. Les emocions són molt importants... Si ens han servit a nosaltres, jo crec que serviran a tothom.
Com un corall resistent a les marees, em prepararé i seré la Coral, entrenadora emocional...
