Regina i el Ramón a: La food truck dels teus somnis
De 2 a 8 anys
Introducció
Els protagonistes d'aquest llibre són canya de la bona. "Regina, un ràpida a la cuina" i "Ramón, paleontòleg de professió". Els trobaràs buscant a la Biblioteca Infantil de la Fundació ONCE, on sempre passen coses fantàstiques. Per exemple, aquesta mateixa història, on veuràs com la creativitat de la Regina i la constància del Ramón seran imprescindibles per aconseguir un resultat de somni: muntar una autèntica Food Truck per a la I Fira Nacional d'Instituts JOVES I EMPRENEDORIA.
La Regina té sordceguesa. Les persones sordcegues no hi veuen ni hi senten com tu. Ho fan d'una manera diferent. Els podràs reconèixer fàcilment perquè fan servir un bastó vermell i blanc per identificar-se. La sordceguesa no són dues discapacitats juntes, és una única discapacitat que té les seves pròpies particularitats. Algunes persones han nascut amb aquesta condició. D'altres, han anat perdent tots dos sentits a poc a poc. Per comunicar-se, la Regina necessita un mediador que es diu Agostiño, gallec com ella, que l'acompanya i és el seu amic.
El Ramón té TEA (Trastorn de l'Espectre de l'Autisme), una discapacitat relacionada amb la manera com es desenvolupa el nostre cervell. Segons els casos, algunes persones parlen molt i d'altres menys. També hi ha qui es comunica amb imatges. De vegades, poden fer moviments repetitius amb les mans o entossudir-se a fer les coses sempre de la mateixa manera. Al Ramón li encanta dibuixar i ho sap tot sobre els dinosaures, però el que se li dona millor són els números; en això és un crac, com la Regina a la cuina.
Podrà el Ramón ajudar la Regina en el seu propòsit? No t'ho perdis!
Capítol 1: La Fira Nacional d'Instituts
«Esteu preparats per a la I Fira Nacional d'Instituts JOVES I EMPRENEDORIA? Un lloc on noies i nois de tota Espanya podran mostrar els seus projectes d'emprenedoria. Apunta-t'hi ja! A què esperes?»
L'institut estava ple de cartells i de fullets que explicaven les bases, i tots els companys de la Regina estaven emocionats amb la idea de participar. L'Eugenia, la cap d'estudis, va cridar la Regina al seu despatx.
—Regina, des del Rosalía de Castro —així es deia el seu "insti"— hem pensat presentar-te com a candidata perquè hem comprovat que tens totes les qualitats per ser una emprenedora: passió, creativitat i constància. T'animes a representar-nos?
—I tant que sí! —com no em podia fer il·lusió…
Així que va sortir del despatx, va agafar la mà de l'Agostiño amb més força que mai. Aquella era la seva oportunitat de donar-se a conèixer. El seu blog amb receptes del món havia crescut prou per fer el salt i complir el seu somni de convertir-se en un referent gastronòmic. Aprofitaria al màxim l'oportunitat que li donaven per anar a la fira i demostrar del que era capaç de fer.
Capítol 2: Una food truck?
—Una food truck? —va dir l'Agostiño—. És una idea genial, però…
—No se t'hauria pogut acudir una cosa més fàcil? —va dir preocupat en Ponce, el pare de la Regina.
—Re de re! Que no anava la bònica Genoveva amb «La Calva» —així anomenava la seva mare la furgoneta de l'àvia— de casa en casa repartint els seus menjars fa anys? Ja solucionarà la nena el que hagi de solucionar. Nosaltres l'hem d'ajudar en el que calgui —va respondre la seva mare.
—Però, Carmenchu, que una food truck d'aquestes necessita que el vehicle estigui homologat i tingui certificats sanitaris i no sé quantes coses més…
—Es que se't dona de meravella això d'animar la nena —li va dir amb ironia.
L'Agostiño va posar pau:
—A veure, Carmenchu, que de raó no li'n falta, tot i que el més complicat no és esbrinar els tràmits legals i els permisos. El més complicat és això del pla de negoci.
Un pla de negoci! És veritat! Qui ens ho podria fer? No havia acabat de pensar-ho quan de seguida li va venir un nom al cap: el seu amic Ramón.
Capítol 3: El Ramón, de paleontòleg a director financer
El Ramón era un noi que la Regina havia conegut el juliol passat al Campus de Videojocs per a Joves de la Fundació ONCE. En sabia un niu de dinosaures i s'havien fet bastant amics, i això que al Ramón al principi li costava una mica iniciar amistats. Des d'aleshores s'havia convertit en el seguidor més actiu del seu blog: comentava cada vegada que ella pujava una nova recepta.
El cas és que el Ramón també era un crac amb els números. Durant aquells dies en què van compartir experiències, havien resolt un munt d'enigmes i problemes junts.
Havia arribat el moment de fer un pas seriós en el seu projecte: nomenar el seu primer soci.
Capítol 4: La llista
La Regina estava expectant per saber la resposta del seu amic. Acceptaria la proposta de convertir-se en el seu soci?
Ella sabia que el Ramón era molt minuciós i que trigaria un temps a decidir-se a contestar. Però ja havien passat tres setmanes! No, això era massa fins i tot per al Ramón. Estava a punt de llançar la tovallola i nomenar una altra persona com a soci financer quan va rebre un correu del Ramón, molt formalet.
Benvolguda Regina:
Després de donar-hi moltes voltes, he vist la viabilitat del teu projecte i em decideixo a unir-m'hi. Hem de demostrar al jurat de la Fira Nacional d'Instituts JOVES I EMPRENEDORIA que el nostre projecte és el millor per guanyar el primer premi i fer que la teva food truck es converteixi en realitat.
El pla de negoci és fonamental per al nostre èxit. Hem de treballar sobre les qüestions següents:
Concepte: definir el tipus de menjar i el públic objectiu al qual ens dirigirem.
Màrqueting: una bona imatge de marca i un web són essencials, per això t'adjunto aquesta proposta.
Presència en línia: com que el teu blog ja té molts seguidors, no serà difícil tenir unes xarxes socials atractives que cridin l'atenció de possibles clients.
Ubicació: investigar i triar llocs estratègics per a la venda, com la mateixa fira, a més d'altres esdeveniments i festivals. Et proposo una llista.
Seguim en contacte per avançar.
Ramón
Capítol 5: Els caps per lligar
Estava clar que no s'havia equivocat en triar el Ramón. Però si ja ho tenia gairebé tot lligat i ben lligat!
—Encara queden alguns caps per lligar —va dir molt seriosa a tota la seva família, que l'escoltava amb la boca oberta—: la customització de la furgoneta i el menú.
Això de la customització li ho van haver d'explicar unes quantes vegades al seu pare, tot i que al final ho va entendre bastant bé. Fer les millores necessàries a «La Calva» perquè «els dels permisos»… donessin els permisos.
—Tot i que no cal que ho fem encara, pare. N'hi haurà prou amb una maqueta. Si guanyem el premi ja tindrem temps de fer-ho realitat.
En Ponce es va posar amb molta il·lusió a fer els plànols. Allò s'havia convertit en un autèntic equip de treball. Fins i tot el mateix Agostiño anava amunt i avall amb xerracs, contraxapats i pintura per a la maqueta.
Del menú se n'encarregaven la Regina i unes quantes companyes de l'«insti» que s'havien animat a donar un cop de mà gràcies a l'Eugenia, la cap d'estudis. Però quan el van acabar, va sorgir un contratemps amb el qual no comptaven per a res.
Capítol 6: Quin contratemps!
El Ramón…
El Ramón, molt organitzat, havia elaborat un menú d'allò més peculiar i el va enviar a tots els de l'equip:
- Jurassic Wraps (tortilles farcides de verdures i pollastre).
- Burgers Triceratops (miniamburgueses amb pa integral).
- Pizzi-Raptor (pizzes amb la vorera farcida d'all).
- Batuts T-Rex (licuats de fruites verdes i taronges).
La Regina no havia pensat que el Ramón, tan amant dels dinosaures, voldria fer la seva aportació juràssica. Com li podia dir, amb tanta il·lusió com hi havia posat, que aquesta idea no era la que tot l'equip tenia al cap?
El més important, molt més fins i tot que guanyar el primer premi a la Fira, era que el Ramón estigués satisfet. La Regina apreciava molt les seves receptes, però sentia que era encara més important no decebre el seu bon amic. Així doncs, va posar tot l'equip a treballar per fer l'esforç de canviar un xic els plans.
Capítol 7: Un producte encantador
Ni curta ni mandra, la Regina es va posar a organitzar-ho tot. Tot i que els guanys en un negoci són molt importants, en aquest cas el factor humà era molt més important. No decebre el Ramón.
Calia començar de nou amb la maqueta en què treballaven en Ponce i l'Agostiño. Uns retocs per aquí i per allà, i la furgoneta es va transformar en un bonic dinosaure que servia de divertit disseny de marca.
Després, l'equip de màrqueting es va posar a buscar llocs on poder estar presents amb la seva nova marca, com ara Dinópolis, a Terol, un lloc perfecte per vendre el seu menjar saludable.
Per últim, el menú. La Regina va treure de la seva agenda les receptes més divertides que li havia ensenyat la seva àvia i les va batejar de nou amb noms juràssics, donant-los aquell toc especial que només ella sabia donar-les.
Quan el Ramón ho va veure tot, va estar segur que aquell seria un projecte guanyador. Potser no el guanyador del certamen, però sí el guanyador de tots els cors que hi havien deixat el seu afecte.
Capítol 8: I per fi a la Fira!
Per fi havia arribat el gran dia. La Fira se celebrava en un pavelló enorme, amb llums de colors, altaveus que animaven tothom i centenars de nois i noies que corrien d'un costat a l'altre amb nervis i somriures. I allà estava tot l'equip dinosaure junt.
—Mare meva! —va dir en Ponce mirant al voltant—. Si aquí sembla que tothom hagi muntat una NASA particular!
Hi havia projectes d'allò més sorprenents.
Un grup d'alumnes de València havia creat un robot jardiner que regava les plantes només quan tenien set. El robot, vestit amb un barret de palla, fins i tot cantava cobles mentre regava.
En un altre estand, uns nois de Saragossa presentaven la seva càmera recicladora de plàstics, que triturava taps i els convertia en fils de colors per a impressores 3D. Havien imprès un escaquer sencer a mida gegant, i cada peça portava ulleres de sol i bigoti.
Però el més cridaner era l'invent d'un institut de Bilbao: un patinet volador amb energia solar. Això sí, l'únic que s'atrevia a provar-ho era el mateix creador, que portava colzeres, casc, genolleres i fins i tot un coixí lligat a l'esquena per si de cas.
—Això és increïble… —va xiuxiuejar la Regina al Ramón mentre tocava amb la mà la maqueta del seu dinosaure—. I si el nostre projecte no agrada tant?
CAPÍTOL 9: El jurat
En Ramón, que no solia dir gaires paraules de cop, va contestar amb calma:
—Regina, la gent no sempre recorda qui és més espectacular, sinó qui és més autèntic. I tu ets autèntica.
Aquest comentari li va donar forces. Quan per fi va arribar el seu torn, la Regina i en Ramón van col·locar la maqueta al centre de l'estand. El dinosaure semblava que picava l'ullet gràcies a un adhesiu mal enganxat, fet que va arrencar els primers riures del jurat.
La Regina, amb l'ajuda de l'Agostiño, va començar a explicar el menú amb noms juràssics, i en Ramón va treure gràfics i números que demostraven la viabilitat del negoci. La combinació era tan estranya que resultava encantadora. L'equip del jurat no va poder evitar somriure.
El millor va arribar al final, quan van oferir a les persones visitants unes minidegustacions que la Regina havia preparat amb l'ajuda de la Carmenchu: petites galetes en forma de dinosaure farcides de xocolata.
—Ei, aquestes diplogaletes estan boníssimes! —va cridar una criatura amb la boca plena, mentre corria a buscar-ne una altra.
L'estand de la Regina i en Ramón es va omplir en qüestió de minuts. No sabien si guanyarien el premi, però sí que estaven aconseguint el més important: que tothom gaudís de la seva idea.
—Missió complerta —va dir en Ramón.
I sense importar-los qui havia guanyat o no, en Ramón i la Regina es van felicitar. Realment ho havien aconseguit.
